Resum
tema 7
En
una fabrica que es deia Vapor Rigau s'obriren al toc de la sirena.
Quan va tocar el
toc
de la sirena, va vindre en Pep que era un vigilant nocturn, va
saludar al porter que es di Ferran i s'en va anar
a i es dirigí cap a la sala de calderes, que es on hi havia el seu
Quartell general. A un quart de vuit el porter tancava la porta i es
dirigia a l'edifici d'oficines, on estaven la dones de la neteja,
solia fer-hi petar la xerradeta uns quants minuts, fins cap allà a
dos quarts. Venia a les vuit cada dia, quan no hi quedava ningú,
tret del vigilant, el seu gos i l'angúnia
d'un mal encontre. El porter vivia amb la seva dona a la fabrica,
començava la primera de les cinc rondes que havia de fer cada nit
del món, ell i en Nyicris. La seva dona era morta, però tenia por
així que es quedava sol a noser per Nyicris.
Biografia
jaume
cabré és un escriptor que va neixer (barcelona 1947) esta
llicenciat en filologia catalana i catedràtic de llengua i
literatura catalana.
Els
relats que a fet son:
Galceran,
l'heroi de la guerra negra (Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona
1990)
Carn
d'olla. (Moll, Palma 1978 / Proa, Barcelona 1999)
El
mirall i l'ombra (Laia, Barcelona 1980)
La
teranyina (Proa, Barcelona, 1984)
Fra
Junoy o l'agonia dels sons (Edicions 62, Barcelona 1984 / Proa,
Barcelona 1998)
Senyoria
(Proa, Barcelona 1991)
El
llibre de Feixes [La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i
Luwovski o la desraó] (Proa, Barcelona 1996)
L'ombra
de l'eunuc (Proa, Barcelona 1996)
Les veus
del Pamano (Proa, Barcelona 2004)
Jo
confesso (Proa, Barcelona 2011)
Les
noveles infantils que a fet són:
La
història que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera, Barcelona
1980)
L'any
del blauet (Editorial Barcanova, Barcelona 1981)
L'home
de Sau (Editorial La Galera, Barcelona 1985)
I li han
donat molts premis.
series
noveles
peliculas
premis
Nautes
al 2004
Galceran
1990
la
teranyina
Premi
Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat, al
2013
nines
russes al 2003
carn
d’olla 1999
Havanera
1993
Prix
Courrier International du meilleur roman étranger al 2013
Sara
al 2003
el
mirall i l’ombra 1980
Premi
Socarrat Major 2013
Crimsal
2000
la
teranyina 1984
Premi
Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès 2012
estació
d'enllaç al 1994-1998
fra
junoy o l’agonia dels sons 1998
Premio
La Tormenta en un vaso 2013
la
granja al 1992
Senyoria
1991
Premi
de Narrativa Maria Àngels Anglada
la
dama blanca 1987
el
llibre de feixes 1996
Premi
de la Crítica Serra d'Or
estimada
loreto 1986
l'ombra
de l'eunuc 1996
Premi
de la Crítica Catalana
les
veus del pamano 2004
42è
Premi d'Honor
jo
confesso 2011
Premi
de Novel·la Setè Cel
Premi
de la Crítica Catalana
Prix
Méditerrané
Series
i televisió: http://www.jaumecabre.cat/es/node/obra_audiovisual
Biografia
Hola em dic Anna Cortés González vaig nàixer el dia 2 de març del 2001 a Xina a un poble de 4.000 habitants que es diu "Nanchang".Quan era petita em van adoptar al 1 any i mig, el meu pare com que fa moltes fotos i vídeos puc recordar-ho. El meu pare es diu Antonio Cortés i la meva mare Joana González. M'ho he passat molt bé aquí a Terrassa, vaig anar a la guarderia Snoopy, després a la primaria vaig anar a l'Abat Marcet, i finalment ara estic a la Torre del palau. De vacances cada any vaig Almeria perquè el meu pare te una tia allà, apart també hi ha un poble que es diu Alicun que esta per Almeria. Jo a vegades voldria tenir una germana petita per jugar perquè a vegades estic avorrida. Jo de gran no se que vull ser però m'agrada dibuixar en canvi no m'agrada gents pintar. Jo em descriuria: generosa, amable, simpatica i mandrosa
La
gran fira del parc Valles
La
gran historia que va passar a Terrassa
El
dia 15 de juny es la gran festa per la nit, molta gent va anar havia
de tot, atraccions, parades de menjar a 1 euro i llocs on hi pots
dinar o sopar, per nomes 20 euros, van vidre, famílies, parelles,
dins i tot solters. Peró la llàstima es que desgraciadament per una
cosa que va fallar en una atracció (era una atracció en forma pop
que donava voltes i voltes i voltes) va sortir volant amb els
tentacles girant i girant, els nens que muntaven estaven a
terroritzats, però desgraciadament va caure en un altre atracció
que es deia "hamaica", per sort encara no hi havia muntat
ningú, van sortir corrents de lo espants que estaven, a llavoren va
sortir un senyor dient li que a agut un error i que no es preocupin,
tots ja se'n anaven espantats. El dia següent van anunciar per la
tele que havien sabotejat la fira vol-gen, havien entrevistat a una
dona, que va passar el mal moment de veure el seu fill”volar”
deia que tenia sort de que el seu fill només tenia una rascada al
braç, i que s'alegrava però que mai més aniria en una festa
organitzada pels mateixos, ni deixaria que es montes mai aquell pop.
Van parlar amb un altre persona que li va passar el mateix, però
ella tenia una altre perspectiva el seu fill te trencada una cama i
vol que hi torni a muntar per què hi superi la por.
La
mare que volia que tornes a muntar va rebre una nota que hi ficava
“si el teu fill torna a muntar es trenca més que una cama” la
mare ho va denunciar a la policia, però ja no estava tan segura de
portar-li al pop, per això com li tocava un altre entrevista per
parlar d'això, va decidir de dir que seguia amb el seu propòsit
(per descobrir que li havia ficat el missatge) i així ho va fer, ho
va dir, a l'hora de dormir, va dir bona nit al seu fill, i s'en va
anar dormir, a les 4 del matí va escoltar un soroll, es va aixecar
corrents i es va tirar a sobre i era el seu fill que tenia set i
havia agafat un got d'aigua. La mare li va demanar perdo, però i se'n va anar al llit un altre cop, a les 7 del matí es va despertar
i va veure un altre nota que ficava “no obliguis al teu fill ” es
va fixar que tenia una mica d'aigua i va sospitar del seu fill, o
sigui que el que va fer és preguntar-li al seu fill que si voldria
anar, el fill li va contestar que no que tenia molta por, i que era
ell els dels missatges.
La
mare li va demanar perdo per no a ver-li preguntat i no estar amb ell
al hospital perquè estava queixant-se de lo que havia passat, va
anunciar a la premsa que no obligaria al seu fill mai mes a fer
alguna cosa que no volgués.
La
mare i el fill anaven a tot arreu menys a fires.
Descripció
de un adult
La
persona que descriure es una professora molt amable i amb molt
caràcter.
El
seu cabell es de color ros, las seves selles son llargs però no molt
gruixudes, els seus ulls son castanys, el seu nas es allargat i
petit, la seva boca es petit, el seu cos es proporcionat.
Quan
es va presentar, es va presentar com la més dolenta de l'institut, i
tots parlarem d'ella perquè ens feia por, però en veritat es molt
simpàtica i amable amb tothom.
M'agrana
com ensenya per què entenc lo que explica.
Ens
fa classe de matemàtiques el dilluns, el dimarts i dijous. Però també fa classe a primer de batxillerat i es tutora de segon.
A
vagades fa bromes com casi sempre ens diu que ens tallarà el coll, o que li agrada suspendre als alumnes i ens riem una mica però si seguim riem les bromes
s'acaben i es fica seria i si no fem cas i seguim amb el xivarri ens
castiga sense pati i ens farà copiar unes quantes vegades “estaré
callat o callada a classe de matemàtiques”, però normalment
callem i continuem amb la classe, per que sinó s'enfada i ens
castiga a l'hora del pati a copia.
Sempre
a les classe no s'escolta ni una mosca, directament, quant bé, fem
calcúl mental, corregim els exercissis i després ens fica molt
deures perquè practiquem a casa, si algun tema creu que no entenem
en comptes de seguir amb un altre apartat ens fica deures de les
coses que creu que no entenem(i sempre es així).
Com
que cada dia fica deures si alguna persona no ho ha fet, s'apunta que
no ho te fet i si no ho a entregat 3 dies ja te la assignatura
suspesa.
Els
seus exàmens solen ser senzills, només hi ha totes les coses que em
practicat com per exemple problemes del tema operacions i moltes
cosses mes, i sempre fica 10 preguntes per que cada pregunta valgui
un punt.
Al
final de la explicació pregunta si ho em entès i tots contestem que
si, perquè explica molt bé.
Resum
tema 7
En
una fabrica que es deia Vapor Rigau s'obriren al toc de la sirena.
Quan va tocar el
toc
de la sirena, va vindre en Pep que era un vigilant nocturn, va
saludar al porter que es di Ferran i s'en va anar
a i es dirigí cap a la sala de calderes, que es on hi havia el seu
Quartell general. A un quart de vuit el porter tancava la porta i es
dirigia a l'edifici d'oficines, on estaven la dones de la neteja,
solia fer-hi petar la xerradeta uns quants minuts, fins cap allà a
dos quarts. Venia a les vuit cada dia, quan no hi quedava ningú,
tret del vigilant, el seu gos i l'angúnia
d'un mal encontre. El porter vivia amb la seva dona a la fabrica,
començava la primera de les cinc rondes que havia de fer cada nit
del món, ell i en Nyicris. La seva dona era morta, però tenia por
així que es quedava sol a noser per Nyicris.
Biografia
jaume
cabré és un escriptor que va neixer (barcelona 1947) esta
llicenciat en filologia catalana i catedràtic de llengua i
literatura catalana.
Els
relats que a fet son:
Galceran,
l'heroi de la guerra negra (Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona
1990)
Carn
d'olla. (Moll, Palma 1978 / Proa, Barcelona 1999)
El
mirall i l'ombra (Laia, Barcelona 1980)
La
teranyina (Proa, Barcelona, 1984)
Fra
Junoy o l'agonia dels sons (Edicions 62, Barcelona 1984 / Proa,
Barcelona 1998)
Senyoria
(Proa, Barcelona 1991)
El
llibre de Feixes [La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i
Luwovski o la desraó] (Proa, Barcelona 1996)
L'ombra
de l'eunuc (Proa, Barcelona 1996)
Les veus
del Pamano (Proa, Barcelona 2004)
Jo
confesso (Proa, Barcelona 2011)
Les
noveles infantils que a fet són:
La
història que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera, Barcelona
1980)
L'any
del blauet (Editorial Barcanova, Barcelona 1981)
L'home
de Sau (Editorial La Galera, Barcelona 1985)
I li han
donat molts premis.
|
series
|
noveles
|
peliculas
|
premis
|
|
Nautes
al 2004
|
Galceran
1990
|
la
teranyina
|
Premi
Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat, al
2013
|
|
nines
russes al 2003
|
carn
d’olla 1999
|
Havanera
1993
|
Prix
Courrier International du meilleur roman étranger al 2013
|
|
Sara
al 2003
|
el
mirall i l’ombra 1980
|
|
Premi
Socarrat Major 2013
|
|
Crimsal
2000
|
la
teranyina 1984
|
|
Premi
Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès 2012
|
|
estació
d'enllaç al 1994-1998
|
fra
junoy o l’agonia dels sons 1998
|
|
Premio
La Tormenta en un vaso 2013
|
|
la
granja al 1992
|
Senyoria
1991
|
|
Premi
de Narrativa Maria Àngels Anglada
|
|
la
dama blanca 1987
|
el
llibre de feixes 1996
|
|
Premi
de la Crítica Serra d'Or
|
|
estimada
loreto 1986
|
l'ombra
de l'eunuc 1996
|
|
Premi
de la Crítica Catalana
|
|
|
les
veus del pamano 2004
|
|
42è
Premi d'Honor
|
|
|
jo
confesso 2011
|
|
Premi
de Novel·la Setè Cel
|
|
|
|
|
Premi
de la Crítica Catalana
|
|
|
|
|
Prix
Méditerrané
|
Series
i televisió: http://www.jaumecabre.cat/es/node/obra_audiovisual
Biografia
Hola em dic Anna Cortés González vaig nàixer el dia 2 de març del 2001 a Xina a un poble de 4.000 habitants que es diu "Nanchang".Quan era petita em van adoptar al 1 any i mig, el meu pare com que fa moltes fotos i vídeos puc recordar-ho. El meu pare es diu Antonio Cortés i la meva mare Joana González. M'ho he passat molt bé aquí a Terrassa, vaig anar a la guarderia Snoopy, després a la primaria vaig anar a l'Abat Marcet, i finalment ara estic a la Torre del palau. De vacances cada any vaig Almeria perquè el meu pare te una tia allà, apart també hi ha un poble que es diu Alicun que esta per Almeria. Jo a vegades voldria tenir una germana petita per jugar perquè a vegades estic avorrida. Jo de gran no se que vull ser però m'agrada dibuixar en canvi no m'agrada gents pintar. Jo em descriuria: generosa, amable, simpatica i mandrosa
La
gran fira del parc Valles
La
gran historia que va passar a Terrassa
El
dia 15 de juny es la gran festa per la nit, molta gent va anar havia
de tot, atraccions, parades de menjar a 1 euro i llocs on hi pots
dinar o sopar, per nomes 20 euros, van vidre, famílies, parelles,
dins i tot solters. Peró la llàstima es que desgraciadament per una
cosa que va fallar en una atracció (era una atracció en forma pop
que donava voltes i voltes i voltes) va sortir volant amb els
tentacles girant i girant, els nens que muntaven estaven a
terroritzats, però desgraciadament va caure en un altre atracció
que es deia "hamaica", per sort encara no hi havia muntat
ningú, van sortir corrents de lo espants que estaven, a llavoren va
sortir un senyor dient li que a agut un error i que no es preocupin,
tots ja se'n anaven espantats. El dia següent van anunciar per la
tele que havien sabotejat la fira vol-gen, havien entrevistat a una
dona, que va passar el mal moment de veure el seu fill”volar”
deia que tenia sort de que el seu fill només tenia una rascada al
braç, i que s'alegrava però que mai més aniria en una festa
organitzada pels mateixos, ni deixaria que es montes mai aquell pop.
Van parlar amb un altre persona que li va passar el mateix, però
ella tenia una altre perspectiva el seu fill te trencada una cama i
vol que hi torni a muntar per què hi superi la por.
La
mare que volia que tornes a muntar va rebre una nota que hi ficava
“si el teu fill torna a muntar es trenca més que una cama” la
mare ho va denunciar a la policia, però ja no estava tan segura de
portar-li al pop, per això com li tocava un altre entrevista per
parlar d'això, va decidir de dir que seguia amb el seu propòsit
(per descobrir que li havia ficat el missatge) i així ho va fer, ho
va dir, a l'hora de dormir, va dir bona nit al seu fill, i s'en va
anar dormir, a les 4 del matí va escoltar un soroll, es va aixecar
corrents i es va tirar a sobre i era el seu fill que tenia set i
havia agafat un got d'aigua. La mare li va demanar perdo, però i se'n va anar al llit un altre cop, a les 7 del matí es va despertar
i va veure un altre nota que ficava “no obliguis al teu fill ” es
va fixar que tenia una mica d'aigua i va sospitar del seu fill, o
sigui que el que va fer és preguntar-li al seu fill que si voldria
anar, el fill li va contestar que no que tenia molta por, i que era
ell els dels missatges.
La
mare li va demanar perdo per no a ver-li preguntat i no estar amb ell
al hospital perquè estava queixant-se de lo que havia passat, va
anunciar a la premsa que no obligaria al seu fill mai mes a fer
alguna cosa que no volgués.
La
mare i el fill anaven a tot arreu menys a fires.
Descripció
de un adult
La
persona que descriure es una professora molt amable i amb molt
caràcter.
El
seu cabell es de color ros, las seves selles son llargs però no molt
gruixudes, els seus ulls son castanys, el seu nas es allargat i
petit, la seva boca es petit, el seu cos es proporcionat.
Quan
es va presentar, es va presentar com la més dolenta de l'institut, i
tots parlarem d'ella perquè ens feia por, però en veritat es molt
simpàtica i amable amb tothom.
M'agrana
com ensenya per què entenc lo que explica.
Ens
fa classe de matemàtiques el dilluns, el dimarts i dijous. Però també fa classe a primer de batxillerat i es tutora de segon.
A
vagades fa bromes com casi sempre ens diu que ens tallarà el coll, o que li agrada suspendre als alumnes i ens riem una mica però si seguim riem les bromes
s'acaben i es fica seria i si no fem cas i seguim amb el xivarri ens
castiga sense pati i ens farà copiar unes quantes vegades “estaré
callat o callada a classe de matemàtiques”, però normalment
callem i continuem amb la classe, per que sinó s'enfada i ens
castiga a l'hora del pati a copia.
Sempre
a les classe no s'escolta ni una mosca, directament, quant bé, fem
calcúl mental, corregim els exercissis i després ens fica molt
deures perquè practiquem a casa, si algun tema creu que no entenem
en comptes de seguir amb un altre apartat ens fica deures de les
coses que creu que no entenem(i sempre es així).
Com
que cada dia fica deures si alguna persona no ho ha fet, s'apunta que
no ho te fet i si no ho a entregat 3 dies ja te la assignatura
suspesa.
Els
seus exàmens solen ser senzills, només hi ha totes les coses que em
practicat com per exemple problemes del tema operacions i moltes
cosses mes, i sempre fica 10 preguntes per que cada pregunta valgui
un punt.
Al
final de la explicació pregunta si ho em entès i tots contestem que
si, perquè explica molt bé.
La
descripció d'un company/a de primer d'eso
Es
una nena de 1er d'eso, es més alta que jo i te els cabells ni molt
llarg ni molt curt, ondulats i castanys. Les seves celles no són
molt gruixudes, però si són allargades. Les seves pestanyes són
curtes. Els ulls son grans i marrons, castanys. Les orelles son
mitjanes, mai es veuen perquè esta tapada per el seu cabell. El seu
nas és allargat i els llavis son una mica gruixuts i la seva boca
petita. El seu cos és proporcionat.
Habitualment
porta una camisa i uns pantalons texans o unes mallàs amb bambes, a
vegades, porta un collar amb al seu nom, i a vegades
també porta arracades i polseres del “claires”.
A
l'estiu porta pantalons curs, i camisa de tirants o de màniga curta
amb xancles, sandàlies i algun dia sa ficat al barques. A l'hivern
va abrigada amb un jaqueta lila.
Es
una nena molt simpàtica, a classe esta callada i és porta molt bé,
no li agrada estudiar molt però treu bones notes, ens coneixem de fa
temps i tenim confiança, ara no anem a la mateixa classe però
seguim parlant a l'hora del pati. Quant no te coral. Com no li agrada
caminar a vegades li porta la seva mare en cotxe a l'institut.
El
seu color preferit és el lila. La seva assignatura preferida era
plàstica ja que no fem plàstica la seva segona assignatura
preferida és la volta al mon ho feia d'oblativa. I l'assignatura que
no li agrada gents és castellà.
Te
una germana petita de 8 anys i va a l'Abat Marcet. La seva mare es molt simpàtica i amable però quant es barallen s'enfada les
reganya, i cadascuna se'n va a la
seva habitació.
Li
agraden les llaminadures, en especial uns cors molt grans que venien
a la cantina, apart de la cantina també va a comprar a un lloc a prop
d'una plaça que van habitualment les persones. Ella cada divendres
va allà perquè també van persones d'una altre escola o institut i
són les seves amigues. A vacances com no sabia que fer anava amb la
seva germana i la seva mare habitualment
Apart
de les llaminadures li agrada molt mes el fuet, i la “nocilla”.
També
li agrada veure la televisió quant no te res a fer o fan una series que li agrada.
Fa bolei els dimecres quant s'acaba l'institut.
Te
un conill que es diu “Kika”, és marro per dalt i gris per sota,
te les orelles grans i caigudes de color gris, és gran i peluda i
l'estima molt.
Li
agrada estar i passar-ho be amb les seves millors amigues com per
exemple: la Lucia, la silva, la Alícia, jo, Andrea.
Resum capítol 1 dels tres pergamins de ripoll: sobresalt a l'escriptori
Aquell
matí a l'any 1033 l'escriptor del monestir de Santa Maria de Ripoll
estava pensant en escriure una altre pergamí. El que millor feia els manuscrits era un noi de 18 anys anomenat Arnau. En Benet li explicava
que fa uns quinze anys que va entrar al monestir que ell estava
acostumat a renyines i baralles i sempre estava d'un lloc a un altre,
buscant feina.
Perquè
gracies a el pare Oliba li va ajudar molt quan ell volia abandonar
Ripoll.
Més
tard, el monjo jove li volia ensenyar a en Benet les seves miniatures
que va pintar. De cop i volta en veure, va obrir un armari on hi eren tots els pergamins, i es va adonar que estaven tots regirats. Tots els monjos copistes feien una rotllana al voltant de l'armari i
mirant qui podia haver sigut el que havia fet aquell desastre, van pensar que havia sigut va ser el pobre gat. Tot això era
un misteri.
RESUM
CAPITOL 2 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: ELS TRES PERGAMINS ROBATS
Tots
estaven molt tristors, el pare Benet i en Arnau traslladaven el
manuscrits amb tots els seus treballs en ells.
Amb
tot el que havia passat els monjos sorpresos van decidir reunir-se
per el que va passar. Van parlar de que en Arnau havia perdut els seus
pergamins.
Quant va arrivar l'Abat Oliba van explicar que s'havien perdut tres pergamins.
Quant va arrivar l'Abat Oliba van explicar que s'havien perdut tres pergamins.
De cop i volta tots parlant
dels pergamins desapareguts en Arnau pensava que algú els estava
espiant però, en veritat era el germà Mateu. En Mateu Sabia qui va robar els pergamins, li explicava
que van ser quant van entrar dos pelegrins que es van quedar a dormir una nit. En Mateu els va
rebre amb els braços oberts
malgrat que no confiava en ells. Però el germà Mateu lis deia que eren uns lladres i estaven
recitant uns encanteris com un ritual màgic i li semblava que tenia
relació amb els pergamins desapareguts. I aquests
lladres volien anar a Vic per plantejar-lo tot. Més tard Arnau li va
dir ha en abat que volia seguir la pista dels pergamins per
tornar-los a trobar. I Oliba li va fer la seva vendició. Arnau, en Benet i Mateu van anar a l'escriptori per
dibuixar a els lladres i poder anar a buscar-los.
Resum capítol 3 dels tres pergamins de ripoll: camacurt, el rodamón
El Benet i l'Arnau estigueren planificant el viatge que emprendrien l'endemà. M'entres
preparaven les coses ell agafava un gran ganivet. Llavors en Arnau va
llençar el ganivet i es va fer un tall al dit.
De cop i volta apareixen uns afamats
caminants que deien que volien el pa i també alguna moneda. Un era amic den Benet, Els dos van es van explicar la seva historia. Es van explicar la seva vida. Els rodamons els ensenyen els
retrats per si poden col·laborar reconeixent la cara d'aquells
homes que eren en Talp i en Llop, i si que els coneixien. Camacurt enfadat, va decidir ajudar amb la seva aventura a buscar a aquells
bandits, perquè sem van emportar al seu germà a la dona del seu
germà i a la seva neboda.
Començava a fer-se fosc
i ells s'apropaven a una casa d'un pagès. En aquella casa hi havia
un home que els va deixar quedar-se, la pagesa li va donar una sopa.
Resum capítol 4 dels tres pergamins de ripoll:Els falsos jueus
Aquella nit els tres companys travessaven la plana.
En Benet diu que tindrem que anar a veure el canonge
Adeodat de la catedral a lo millor ell sap on podem trobar el nassut. Més tard, els canonges, els
capellans encarregats de la catedral vivien unes cases al costat.
Benet truca ala porta, apareix la germana del canonge i no els vol deixar
passar per el nostre amic el rodamón, però després apareix el
canonge i els hi diu que la única manera es disfressant-se de jueus, en nassut es famós a tota la
plana per les seves malifetes. I pregunten els dos i com podem estar en contacte amb el
nassut i esbrinar on son els pergamins. L'endemà en Benet i en Arnau anaven disfressats de dos jueus
importants i es pensaven noms falsos per que s'ho creguin. Ells volien saber que faríem amb els
pergamins robats i que ens expliquessin que farien amb ells. El que van fer es agafar tres pergamins i va enviar dos pelegrins per
robar-los i després vendre'ls i ja te venuts dos el primer el tenia muhammad ibn Yusuf i un altre el baró de Màlpas.
Resum capítol 10 dels tres pergamins de ripoll: Una
família de leprosos
la
Maria, en Benet i l'Arnau es van disfressar de leprosos. Eren una
família de leprosos a qui tothom fugirà dient-ne malediccions. Eran
una família de leprosos.
L'Arnau
els pintava unes naftes blaves i marrons per tot el cos.
Un
soldat comença a cridar “aparteu-vos del camí, maleïts!”, Quan
a acabat de insultar-los lis pregunta “heu vist dos homes i una
noia?”i la Maria li respon “emprenien el camí cap a Saragossa...
L'Arnau
es queixa de que te gana. Un senyor els hi deia dient lis “Fora
dels meus camps!. Una dona tira una mos de pa, va vindre Camacurt amb
un formatge a la mà.
Al cap
vespre s'escolta, leprosos exclama el cabdill. Tinc una tasca per a
vosaltres, excavaren una fossa on baixaren els cadàvers dels cinc
guerrers musulmans que moriren en la batalla.
Quan ja
aviant acabat la feina, van arribar al castell del Calaf, s'escolta
leprosos leprosos i, a mes musulmans, crida una guaita de la torre.
Maria feia sonar el ferro per cridar l'atenció de les dones i diu
“no som leprosos; ens em disfressat així per escapar de Lleida. A
més som cristians. Els van preparar un bany i es van ficar els
quatre una bona estona en remull.
Marxeu
aviat que no em pogut aclucar l'ull en tota la nit.
Resum capítol 11 dels tres pergamins de ripoll: El tercer pergamí
Van arribar a peu fins a casa de l'Adeodat, l'Arnau li donà el 2 pergamí al canonge i marxen al baró del Malpàs però abans els va advertir den Nassut i en Talp estaven més ferotges que mai. Pel cami, travesant el riu gurri L'Arnau agafà a la Maria en braços perquè no es mullés travessant el riu. Al arrivar l'Arnau i en Nasut es barallen i en Talp i en camacurt tambe, i van decidir fer un judici de Déu i després ordalia.Primer, en Nassut i en Benet, el seu judici de Déu consistia en què tenien que ficar les mans en un olla d'aigua bullent per treure les pedretes que hi havien dins,Maria va ser la que va ficar la mà dins de l'olla, va guanyar perquè no sentia dolor, com que van guanyar es van quedar el pergamií. En Camacurt i en Talp es van barallar, i va guanyar en Camacurt.
El
dolor que vaig patir a la meva infantesa
De
petita vaig patir perquè no sabia què eren les coses i provava
coses noves com per exemple:
-Un
dia vag quedar amb una amiga de Manresa que es deia Marta i vam anar
anar a un parc a jugar tobogan.
Jo
vaig pensa: que per què sempre ens tiraven de la mateixa direcció,
a les hores em vaig tirar en sentit contrari i em vaig anar a
l'hospital per què m'havia trencat el braç i me'l es-callola, vaig
estar uns dies així i ja no ho vaig fer mai més.
-Una
altre dia estava al sofà asseguda bevent un suc i se'n se voler em
vaig ficar la canya l'ull, la meva mare em va portar ràpidament a
l'hospital perquè tenia l'ull vermell, Al final només era que tenia
una pestanya dintre l'ull.
-Un dia havia quedat amb una amiga que es diu Marta, es de Manresa, i vam anar a una fira que ens va tocar una maquineta del (mickey mouse) jo pensava: "si las maquinetes fan punta als llapis-os també em faran punta a l'ungla" ho vaig provar a veure que passava, i de sobte em va surti sang i se'n va trencar l'ungla. Vam tindre que anar al hospital perquè em feia molt de malt.
EN CERCLE D'UN ORDRE SOCIAL MÉS JUST
A zones extenses del món les situacions de pobresa, de
malaltia i de violència social i política són molt greus, el
fanatisme religiós o ideològic té el terreny adobat entre els
grups socials més desesperats. a través de màfies dedicades al
tràfic de persones. Aquesta situació provoca també problemes
greus en les societats occidentals.Davant d'aquestes circumstàncies
es de manera crítica al model social dominant. La resposta a una
globalització econòmica, que no es preocupa per globalitzar els
drets humans i el benestar social mínim, també d'organitzacions
independents d'arreu del món.Consegüentment, ha sorgit un
veritable front solidari, que els mitjans de comunicació anomenen
anti globalització i que agrupa nombroses ONG (organitzacions no
governamentals),Aquests moviments són un dels principals impulsors
de campanyes solidàries com la de la dedicació, per part dels
països rics, del 0,7% del PIB a la cooperació amb els països
pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada