Meeting a new family: Anna, Lucia & Iván

Lucia and Anna asking for directions

My voki

Vacaciones en Hawaii

Vacaciones en Hawaii

Llevo seis días de lo que deberían ser los dos meses más extraordinarios de mi vida y se

han convertido en una pesadilla.

'Todo empezó cuando estube esperando desde mi cumpleaños ir me a Hawaii, y por fin estaba en el avión a punto de subir. Estaba super entusiasmada de pasar 2 meses en una isla para relajarme y no pensar en nada. Obviamente no iría sola, iría con mi familia, que tanto quería. Ellos me habían regalado estas maravillosas vacaciones.

Al despegar, me quede dormida ya que estuvimos unas cuantas horas.

Cuando llegamos, mi hermano pequeño me despertó y bajamos del avión.

Era tan bonito lo que veían mis ojos, el viento fresco, el olor a vegetación y el silencio que había. ¿Que podía pedir más? Estaba segurisima que estas vacaciones serian las mejores de mi vida.

Nos dirigimos a nuestro hotel, luego desempaquetamos nuestras cosas y de seguida nos cambiamos para ir a la playa.

Yo cogí una tumbona y me puse a tomar el sol, mi hermano se puso a hacer un castillo de arena, mientras que mis padres jugaban a voley con otra pareja. Se estaba muy bien y muy calmado, hasta que mi hermano me molestó y me obligó a ayudarle a hacer su estúpido castillo de arena. Al terminar, me lo mire de lejos y la verdad es que no nos quedo mal, es mas me diverti haciendolo.

Aunque me lo hubiese pasado bien, yo había venido para relajarse y reflexionar, así que seguí tumbada en la tumbona y cerré los ojos.

Estaba un poco deprimida y triste ya que había roto con mi novio, mejor dicho, él había roto conmigo, me dejo por mi mejor amiga.

Al cabo de 15 minutos mi madre nos llamó para que fuéramos a cenar despertándome de mis recuerdos, mi hermano y yo la obedecimos, y al llegar a la mesa vi mi peor pesadilla. Mi mejor amiga y mi ex-novio estaban allí hablando con mis padres, como si nada. No quería hacer una escena ni que nos echaran nuestro primer dia asi que me calme, y no dije nada, me senté en la mesa y comí haciendo como si no estuviera molesta. Estuvieron hablando de lo bonito que era todo y bla.. bla.. bla.. y tonterias de esas. Cada palabra que decían me irritaba, cada sonrisa que hacían me molestaba. Pero ellos seguían igual.

Me levanté de la mesa un poco indignada y me fui hacia mi habitación.'

Llevaba casi una semana ignorandolos, a los dos, no quería que me hablasen, ni que me mirasen, es mas, no quería nada de los dos, salvo que se fueran y que me dejaran en paz.

Un dia mi hermano entro y me dijo que mis dos amigos querían hablar conmigo y que les diera una oportunidad, mi hermano era tan dulce y tan tierno que viniendo de él no podía decirle que no, y sabía que lo habían mandado porque no podía decirle que no. Yo asentí.

El se fue y entraron ellos, que por cierto, eran Hugo, mi ex-novio y Emma, mi mejor amiga, o eso creía yo.

A penas entraron empecé gritandoles que como podían venir aquí sabiendo que yo estaba dolida y encima en mis vacaciones que habían sido una pesadilla por culpa suya, aunque solo había pasado un mes. Estuve así un buen rato, hasta que Hugo dijo-¿Has acabado?-parecía calmado y que no le hubiese afectado todos mis gritos, yo le dije que no y seguí unos cuantos minutos más gritandoles, hasta que Emma un poco irritada dijo-¡¡Sofía, que no estamos saliendo, cállate de una vez!!-después de escuchar eso, me callé al instante y solo pude decir-¿que?-me explicaron que ese mensaje no fue de él, que no saben quién fue, pero que él quería aclararlo conmigo, ese mismo dia y yo lo evite por todo un mes, como en estas vacaciones.

Al acabar Emma pude abrir la boca y dije-¿Entonces todo a sido un error o una broma pesada?-Hugo me miro y me dijo que sí, que él nunca quiso romper conmigo.

Yo les pedí disculpas, por haberme puesto así, y al parecer creo que todo se arreglo, Emma me contó que había visto un chico super mono y que le tendría que ayudar.

Todo volvio a la normalidad y quedaba un mes todavía para que acabaran las vacaciones, así que las teníamos que aprovechar.

Adaptacio: Blancaneus

Blancaneus

Estava fosc, queia neu del cel i em feien mal les cames, ja no podia mantenir de peu. Sense donar-me conta, estava al terra, m'havia desmaiat, així que vaig decidir quedar-me allà. De mica en mica anava tancant els ulls, però de sobte, vaig veure una llum que es veia de lluny apropant-se.

Vaig obrir els ulls, estava a un llit petit i desconegut, que hi feia allà? Em preguntava ami mateixa, estava al cel?

-Estas desperta?-va dir una persona que no coneixia de res.

-Si-Vaig contestar.

Em va donar un vol de sopa per que el pregues.

-Qui ets? Que a passat?-Vaig preguntar.

-Em dic Hugo, però em diuen rondinaire, l'únic que se es que et vam trobar sola i desmaiada a la neu i has estat 5 dies dormint.-Em va contestar

-Vam?-vaig preguntar com si parles en plural.

-Si, visc amb 6 germans, sinó de qui pensaves que eren els 6 llits del teu voltant.

Vaig observar que si que hi havia 6 llits mes, no m'havia fixat.

-I tu?Que hi feies al bosc per la nit?-va preguntar

Vaig tocar-me el cap com si no recordes res.

-No men recordo-Li vaig dir impactada.

-Descansa i després baixa-nomes va dir això i se'n va anar.

Vaig prendre la sopa tranquil·lament i després vaig baixar. No estaven, suposo que se'n havien anat. Com que la casa estava desordenada i bastant bruta, vaig començar a netejar.

També vaig reparar el menjar a Rondinaire i els 6 germans per agrair-lis que m'hagin cuidat.

Al vespre van tornar els 7 germans, tot bruts. Jo els vaig rebre amb un somriure. Es van asseure tots a taula, semblava que tenia molta gana i que li agradava el que havia preparat. Al quan van acabar, vam començar a conversar.

Rondinaire em va presentar als seus germans.

-Aquest es en Pablo però el diem mocós, no t'acostis molt a ell si no vols agafar un refredat, l'Alex, també el diem el tímid, Juan, anomenat mut, i aquell que esta dormint -senyala a un noi amb la camisa taronja- aquell es Lucas, però com que sempre dorm, es en dormilega.

-Jo soc en Bruno, em pots dir savi-li talla al rondinaire- i el del costat meu.- senyala a un altre noi que porta la camisa marro.-es en Matias però si t'has fixat sempre esta content, així que es en feliç.

-I tu qui ets?-pregunta Matias.

-Jo?-em pregunto ami mateixa-jo qui soc?

-Ja se! Va exclamar en savi, com que et vam trobar a la neu, et direm neus.

-Crec que te amnèsia diu en rondinaire.

-Podríem portar-la al bosc un altre cop a veure si recupera memoris.-diu en savi.

-Bona idea.-Afirma en rondinaire.

Ens dirigim cap el bosc per si la memòria em torna. De sobte, unes imatges em venen al cap, era jo que corria, perquè tenia por de alguna cosa.

-Recordes alguna cosa?-pregunta en rondinaire.

-No.-responc.

Una imatge em ve al cap.

-El castell em limito a dir.

-Que!!!-criden tots de cop.

No entenc res, perquè han cridat de cop

-El castell sens esta prohibit entrar, a sobre hi ha una reina malvada-em contesta rondinaire.

-Hi podem anar, si vols-en diu en savi.

-No!!!-tornen a cridar.

-Jo et puc acompanyar-diu en savi.

-Gracies-contesto.

-Rondinaire, tu em podries acompanyar- diu en savi.

-Jo? Perquè?-contesta com si no volgués anar.

-Tu ets el mes fort de tots nosaltres.

Va costar convèncer però va accedir.

Vam anar al castell com teníem planejat, intentava no fer soroll ni ser un destorb.

Passejant pel castell, vaig veure una porta tancada amb clau. Em va vindre una imatge de la porta, això indicava que darrere la porta hi havien molts records. En savi, va intentar obri la porta amb un clip que portava a la mà i en menys d'un minut la va obrir.

Al entrar, hi havien fotos de un home i una nena petita somrient, no recordava res, seguia mirant mes fotos de la nena i el home, però res, fins que vaig veure l'home amb una dona.

En van vindre al cap, tot, de sobte ho vaig recordar.

-Qui hi ha?-vaig escoltar una veu de home.

Em vaig espantar i vaig corre cap a la sortida, sense donar-me conte vaig deixar la porta oberta.

Rondinaire i en savi venien al rere meu també espantats per la veu del home.

Vam tornar a la caseta on estaven els altres i els vaig explicar el que havia recordat.

Els vaig explicar, que la meva mare va morir quan jo era molt petita i el meu pare es va casar amb una dona que odiava. Passat menys de un mes el meu pare va morir i la meva madrastra va cuidar de mi. Als 16 anys, els que tinc ara, un caçador va intentar-me matar-me, però no va poder així que vaig començar a corre al bosc sense ninguna direcció.

No van dir res, estava tot silenciós menys en mocós, que nomes esternudava.

-No et jutgem.-va dir en rondinaire.- nomes es que odiem a la reialesa.

-Jo ja no hi soc pas, tampoc hi vull ser-vaig dir.

Passat uns dies, vam fer la vida rutinària, fins hi tot els hi vaig acompanyar al treball.

Fins que un dia, una vella senyora, se'n va acostar i em va regalar una poma, que semblava deliciosa i li vaig donar una mossegada. Las meves cames no reaccionaven, ni ninguna part del meu cos. Vaig caure al terra i vaig veure com la vella se'n anava amb un somriure malvat.

Estava al llit, no podia mourem ni obrir els ulls, però si que podia escoltar.

Sentia com estaven preocupats per mi, així que van anar a buscar un príncep, per que em dones un peto. I així ho va fer, però desgraciadament, no va funcionar, el verí segui a les meves venes. De sobte vaig sentir uns altres llavis diferents i llàgrimes que queien a la meva cara. No se perquè ni ho volia saber, les meves mans, les meves cames podien moure, els meus ulls es van obrir i el que vaig veure, no va ser al príncep, sinó en rondinaire amb la cara de llàgrimes i un somriure.

La Verdad Sobre Mi Pasado by Anna3412

Diari de Catala

Dilluns dia 23.

Era el aniversari d'una amiga de fa temps, la veig cada dia, però no hi parlo amb ella, vam estar des de primària fins a quart juntes però, a cinquè ja ens van separa de classe i a sisè ella va tindre que repetí. Després, vaig perdre el contacte, ja no parlava, tampoc li dirigia la paraula. Li vaig felicitar, al matí, abans d'anar a l'escola, però al minut després de felicitar-li, men vaig anar amb les meves amigues. Desprès vaig seguir amb la meva vida rutinària, vaig anar al col·legi, la Nerea, em va donar un llibre que es deia “pulsacions” perque al meu aniversari, a la festa, em va regalar Batpat, era un llibre infantil i ami no m'agradava y mel va canviar per un altre.

Dimarts dia 24.

Al acabar les classes, havia quedat amb la Lucia i la Ivet a la biblioteca de Club Natació Terrassa per estudiar Socials, així o vaig fer. Peró abans de tot ens vam parar per les nostres cases, jo per donar-li las notes a me Mare, per dir-li que m'havia quedat una, la Lucia per agafar-se el seu llibre de “Buenos días princesa” i la Ivet per informar-lis als seus pares que s'en anava. Després de tot això ja vam poder anar. Peró jo em vaig parar a comprar berenar perquè tenia gana. Teníem dues hores. Resumim, no vam estudiar res, ens vam posar a jugar i no vaig poder estudiar. Als últims moments, les tres ens vam posar a llegir. Jo “After”, la Lucia “Buenos dias princesa” i la Ivet un llibre de wattpad.

Dimecres dia 25.

Després de l'escola havia rebut una caixa, tancada. El meu pare ma gravat com obro la caixa, he estat mes de 15 min intentant saber, per abon s'obria, però al final ho he aconseguit. Al obrir-lo, m'estranya, era una “fofucha”, si no sabeu el que es, jo us u dic. Es una nina fet a ma, com una replica teva però en petit.

Després ho he ficat a la tauleta del meu escriptori. He trucat als amics que man han regalat, per agrair-lis el regal i per finalitzar he agafat el mòbil, li he fet una foto per ensenyar-lis a les meves amigàs. Després com que estava cansada em vaig ficar a dormir. Vaig dormir aproximadament dues hores i després vaig començar a fer el diari.

Dijous dia 26.

Després del institut he anat a Barcelona a canviar-me els vidres de les ulleres. Vaig sortir aproximadament a les 17 de casa. Vaig anar amb tren perquè la meva mare no condueix, vam tardar com una hora. Al arribar, ens vam dirigir al CortIngles, per lo de les ulleres y ens van atendre al moment. Ens van dir que ens esperes mitja hora. Així que vaig tindre que esperar-me mitga hora sense ulleres. Vaig passejar per el CortIngles, lo primer de tot que vaig fer, va ser esmorzar una magdalena de xocolate, després vam pujar a la planta set que es on hi ha la tecnologia, vaig estar mirant jocs de la 3DS i mangas. Pasada la mitga hora vaig tornar a l'òptica. Ja les tenien amb els vidres nous, així que me les vaig ficar i veia molt millor.

Divendres dia 27

He anat a l'institut com sempre i casi no em fet classe. Per aquesta setmana no tenia moltes coses de deures, nomes angles, socials i tecnologia, era poca cosa i fàcil de fer, així que estic bastant contenta de que m'hagin ficat pocs deure. Peró també una mica preocupada perquè com que he suspès matemàtiques, dons pot ser que els meus pares em fagin estudiar matemàtiques cada dia, o que m'apuntin en una acadèmia de repas y comenci aquesta setmana.

Dissabte dia 38

Me despertar tard, aproximadament a les dues de la tarde, perquè aïr em vaig anar a dormir tard. A la que me aixecat del llit men vaig anar a menjar. Desprès vaig encendre l'ordinador i vaig estar jugant una bona estona. A les sis de la tarde el meu pare, la meva mare i jo, vam baixar a la rambla. Hi havia moltes parades per la palma, i moltes rebaixes, també vaig veure a Katia passejant amb la seva família, li vaig di hola però ella no s'en va adonar. Després ens vam dirigir a la tenda de llaminadures per comprar-me unes quantes, finalment vaig anar al Viena a sopar, que allà ens vam trobar a uns vells amics.

Diumenge dia 29

Un altre com me aixecat tard. He dinat com cada dia i he esperat que me mare torni de treballar. Quan a ja a tornat del treball a menjat ella i a descansat del treball. Despres de unes hores ens vam dirigí a Manresa a casa d'uns amics. Vam anar al cinema i vam veure una pelicula anomenada Focus, no estaba malament pero no era el meu genere preferit. Al acabar vam anar a sopar a un bar que es diu el farolillo.

I finalment vam tornar a Terrass.