10 anys després

10 anys després

Sentia alguna cosa al meu cor que mai havia sentit, era rancor i angoixa però a la vegada felicitat i alegria, tenia el pressentiment de que mai acabaria aquest sofriment, que sempre patiria sense ell, mai em podia oblidar de la persona que havia aconseguit ferme sentir-me tan malament i a la vegada tan be, i fins i tot encara me'n en recordo com me'n vaig de enamorar de la mateixa persona dos vegades. Que li passava al meu cor? No em podia oblidar d'ell i enamorar-me d'un altre persona?. Era 12 d'abril, el dia que el vaig conèixer i el dia que em vaig enamorar, diguem-hi que va ser amor a primera vista, així que passat un temps, ens vam conèixer i finalment vaig tindre el valor de confessar-me, per sort ell em corresponia i vam estar sortir uns 3 mesos, fins que em vaig assabentar de que se'n aniria a un altre continent i no el veuria mai mes, només ens quedava un dia per gaudir, no sabia que fer, estava en xoc, així que vaig decidir estar tot aquell dia amb ell i no pensar amb res mes per que em recordes sempre, li vaig donar un penjoll amb una foto de nosaltres junts, per que em recordes, però per la nit, quan m'acompanyava a casa, ell, va decidir tallar amb mi, perquè les relacions a distancia mai funcionaven. Aquelles paraules em van fer molt malt i sabia que sempre ho recordaria.

Al dia següent no vaig anar a acomiadar-me per que em feia mal el cor i no podia veure'l un altre cop, vaig estar una setmana tancada a la meva habitació plorant i pensant que mai trobaria a un altre persona com ell.

Passat uns 10 anys em vaig dedicar a reportera i vaig tindre que viatjar a Estats Units (New York) Per fer un reportatge molt important, pel camí, jo despistada, em vaig perdre i estava desorientada, però gracies a un noi molt amable vaig poder fer el reportatge sense cap inconvenient, així que vaig convidar aquell noi, que m'havia ajudat tan amablement a un aperitiu a un bar. Com que ell va acceptar la meva invitació van estar parlant i resultava que teníem moltes coses en comú. Després vam seguir quedant per anar a llocs com: el museu, la fira, el cine etc... com feien els amics.  Però a mesura que passaba el temps, m'estava enamorant? Pensava. Feia 10 anys que no m'havia enamorat i pensava que era el moment de tornar-me a enamorar. Jo amb tot el coratge i valentia li vaig dir el que sentia per ell i ell em va contestar que estava enamorat d'una altre persona i no se'n podia oblidar d'ella, no em va dir el nom, ni tampoc em va parlar molt d'ella, però aquelles paraules em van fer mal, no el podia jutjar perquè ami m'ha passat, moltes vegades, jo ja sabia què se sentia quan no pots oblidar a aquella persona que penses cada segon.

Al dia següent em va citar per parlar d'una cosa i ell se sentia molt malament per fer-me mal. Em va explicar que aquella persona era molt important, que només tenia un penjoll de ells junts i que m'ho volia explicar, quant em va ensenyar la foto em vaig adonar que aquell noi que estava mirat a la cara, era el mateix noi que vaig conèixer fa 10 anys. No m'ho podia creure. M'havia enamorant de la mateixa persona, la persona que m'havia trencat el cor.

Ja un dit que diu «A las persones que mes vols son les persones que mes et fereixen». Però lo pitjor es que segueixes volent-lo i el perdonaries per tot el malt que t'hagi fet.