dimarts, 10 de març del 2015
dimecres, 25 de febrer del 2015
10 anys després
10
anys després
Sentia
alguna cosa al meu cor que mai havia sentit, era rancor i angoixa
però a la vegada felicitat i alegria, tenia el pressentiment de que
mai acabaria aquest sofriment, que sempre patiria sense ell, mai em
podia oblidar de la persona que havia aconseguit ferme sentir-me tan
malament i a la vegada tan be, i fins i tot encara me'n en recordo com
me'n vaig de enamorar de la mateixa persona dos vegades. Que li
passava al meu cor? No em podia oblidar d'ell i enamorar-me d'un
altre persona?. Era 12 d'abril, el dia que el vaig conèixer i el dia
que em vaig enamorar, diguem-hi que va ser amor a primera vista, així
que passat un temps, ens vam conèixer i finalment vaig tindre el
valor de confessar-me, per sort ell em corresponia i vam estar sortir
uns 3 mesos, fins que em vaig assabentar de que se'n aniria a un
altre continent i no el veuria mai mes, només ens quedava un dia per
gaudir, no sabia que fer, estava en xoc, així que vaig decidir estar
tot aquell dia amb ell i no pensar amb res mes per que em recordes
sempre, li vaig donar un penjoll amb una foto de nosaltres junts,
per que em recordes, però per la nit, quan m'acompanyava a casa,
ell, va decidir tallar amb mi, perquè les relacions a distancia mai
funcionaven. Aquelles paraules em van fer molt malt i sabia que
sempre ho recordaria.
Al
dia següent no vaig anar a acomiadar-me per que em feia mal el cor i
no podia veure'l un altre cop, vaig estar una setmana tancada a la
meva habitació plorant i pensant que mai trobaria a un altre persona
com ell.
Passat
uns 10 anys em vaig dedicar a reportera i vaig tindre que viatjar a
Estats Units (New York) Per fer un reportatge molt important, pel
camí, jo despistada, em vaig perdre i estava desorientada, però
gracies a un noi molt amable vaig poder fer el reportatge sense
cap inconvenient, així que vaig convidar aquell noi, que m'havia ajudat tan amablement a un aperitiu a un bar. Com que ell va acceptar la meva invitació van estar parlant
i resultava que teníem moltes coses en comú. Després vam seguir quedant per anar a llocs com: el museu, la fira, el cine etc... com feien els amics. Però a mesura que passaba el temps, m'estava enamorant?
Pensava. Feia 10 anys que no m'havia enamorat i pensava que era el
moment de tornar-me a enamorar. Jo amb tot el coratge i valentia li vaig dir el que sentia per ell i ell em va contestar que estava enamorat d'una altre persona i no se'n podia oblidar d'ella, no em va dir el
nom, ni tampoc em va parlar molt d'ella, però aquelles paraules em
van fer mal, no el podia jutjar perquè ami m'ha passat, moltes vegades, jo ja sabia què se sentia quan no pots oblidar a aquella persona que penses cada segon.
Al
dia següent em va citar per parlar d'una cosa i ell se sentia molt malament per fer-me mal. Em va explicar
que aquella persona era molt important, que només tenia un penjoll
de ells junts i que m'ho volia explicar, quant em va ensenyar la foto
em vaig adonar que aquell noi que estava mirat a la cara, era el
mateix noi que vaig conèixer fa 10 anys. No m'ho podia creure.
M'havia enamorant de la mateixa persona, la persona que m'havia
trencat el cor.
Ja
un dit que diu «A las persones que mes vols son les persones que mes
et fereixen». Però lo pitjor es que segueixes volent-lo i el
perdonaries per tot el malt que t'hagi fet.
dijous, 1 de gener del 2015
Por qué escribo
Por
qué escribo
-Ken
Follett: echizar a sus lectores
-Fernandoo
iwasaki: por que así demuestra los sentimientos hacia su mujer.
Javier
Marias: Para no madrugar y que no le mande nadie.
Andres
Neuman: Es mi fuerte de inspiración, no salgo a la calle sin hacer
una anotación.
Rosa
Montero: Le vienen muchas imágenes que se le cruza en la cabeza.
Santiago
roncalolo: tanto escribir como leer te devuelve a la realidad
Jorge
semprun: Para encontrar respuestas al porque.
Yo
creo que es importane escribir porque puedes pasártelo bien
escribiendo, cuando haces una historia de misterio o de romance, te
diviertes porque pones a los personajes en situaciones interesantes y
si algún día lo llegaras a publicar tus lectores se emocionarían
con la historia. Escribir es importante para todos ya que escribiendo
se pueden hacer cartas, presentaciones o poemas, en todos los sitios
hay escritores, cantantes y muchos oficios que se necesita escribir
Ami
me gustaría escribir de historias de romance ya que también las
leo, porque como ya he dicho me encanta que pasen cosas interesantes
y luego pasen muchas cosas para que se puedan enamorar o odiar,
porque como se suele decir del amor al odio hay solo un paso y eso a
las adolescentes les encantan que pase en las historias, por otra
parte también leo lo que me encargan en el instituto historias de
misterio, o de musulmanes o de la realidad que es la vida.
-Razones
porque escribe Primo Levi
1.
Para divertir o divertirse.
2.
Para enseñar algo a alguien. Hacerlo, y hacerlo bien, puede ser algo
precioso para el lector.
3.
Para mejorar el mundo
4.
Para dar a conocer las propias ideas.
dimecres, 10 de desembre del 2014
Anècdota de un famoso
Anècdota
de un famoso
Rafa
tenía creo que 11 años, desde los 4 años con un régimen de
entrenamiento super-intensivo. Pero ese verano, bajó un poco la
intensidad de sus entrenamientos y se dedicó a ser un niño más
bien normal. Tuvo un partido en un torneo contra un chaval que era
mayor que él pero suponía que le iba a ganar. Pero este partido lo
perdió y a la vuelta a casa con el padre en el coche, Rafa empieza a
llorar, cosa que sorprendió mucho al padre. Nunca le había visto
llorar así después de una derrota. Entonces el padre le dice:‘Bueno
mira Rafael, no es para tanto. No puedes ser esclavo del tenis,
además lo pasaste superbien las vacaciones del verano y ya después
tendrás tiempo para entrenar’.
Y la respuesta que le da el niño es muy reveladora:‘Mira,
toda la alegría y toda la juerga que tuve este verano, toda esa
felicidad no puede compensar el dolor que siento ahora por esta
derrota’.
Y en ese momento, creo que el padre lo entendió.
dimarts, 25 de novembre del 2014
dimecres, 15 d’octubre del 2014
dimarts, 30 de setembre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)