dilluns, 29 de maig del 2017

Blog

Elna Infographic:




Airport project:


Piper composition:

Piper is the film where sandpiper, and her mother she tells a paper for eating, but he don't know how, because its little. The water high and it gets wet and he have a fears to the water. But how do have hungry try hunt food. Finally gets it, he overcome your fears and see What's in the sea, and its beautiful.

He help others, he search food because he is not afraid.


Virtual reality:

dissabte, 6 de maig del 2017

La Repressió franquista i/o republicana.

  1. Incerta Glòria ( la Guerra Civil )
La Guerra , qualsevol guerra , és bruta per definició. La pel.lícula ensenya una bona mostra d’aquesta bruticia moral i econòmica Assenyala 4 situacions de misèria econòmica i moral que surten a la pel.lícula. I argumenta el per què d’aquesta miseria
  • Quan els dos protagonistas entren a cases deshabitades i començen a robar-hi perque ells no tenen res i van buscan cualsevol cosa que els hi pogues servir d'ajuda per a viure, un dels casos seria quan el nen d'hen Lluis, el Ramonet hi demana un caball i en Lluis trova en una de les cases torva un caball de juguina mitg trencat.
  • En Juli busca venjança contra la Carlana perque una persona tan recta com en Lluis va fer lo del certificat sabent que era una cosa que estava fent il·legal, per no parlar de que la Trini va ser ridiculitzada per la gent poderosa del poble (els militars). L'unica cosa que volia en Juli era que es despulles i veure'n com era el cos d'una araña. Si era tan malebola tan per fora com per dintre.
    Quan la Carlana ho va fer, en Juli es va adonar de que era una dona que havia patit molt i s'en va anar.
  • Quan en Lluis i la seva familia son convidats a una festa de nadal per la gent que tenian poder. En la situació comprometedora que el Lluis no s'atreveix a dir res amb els comentaris dels superiors, mentres que la seva dona no soportava escoltar com insinuaven que hi tenia alguna cosa amb a veure amb la Carlana i criticaven al seu millor amic.
  • Al posar-se malalt en Ramonet necesitaven un medicament per a que no mori, aleshores la Trini li prega a la Carlana que aconseguixi el medicament per curar al nen, ella li repon que sigui el seu marit el que hi vagi a demanar-li. En Lluis ho fa, i la Carlana accedeix a donar-li el medicament amb la condició de que mati al seu millor amic.
  1. Las 13 Rosas ( la repressió dels vencedors sobre els vençuts)
Qui van ser las 13 rosas? Per que las van matar? Quina escena t’ha impactat més de la pel.lícula i per que?
Van ser 13 noies entre els 16 i 29 anys que hi van ser acusades injustament per repartir papers contra el regim i sentenciades a morir.
Em va impactar més la unio que van tindre les tretze roses fins al ultim moment, sobretot el moment quan totes es van juntar i van morir totes abraçades.
  1. Memòria Històrica
Pregunta als avis i als pares si a la vostra familia hi ha hagut algún cas de violencia i/ o repressió durant els temps de la guerra civil o durant el franquisme.
Franco va aconseguir la pau dels cementiris i durant aquesta llarga dictadura hi va haver censura i control absolut sobre el que es podia dir i fer.
En quasi totes les famílies hi ha alguna història relacionada amb la repressió, que va ser especialment violenta. Molta gent va ser represaliada, molts van anar a la presó, alguns els van matar sense tenir un judici just….Molts avis van viure una infancia especialmente dura i en molts casos té a veure amb la repressió que es va viure a Espanya durant la dictadura.
Esbrina
  1. Què va passar?
    Va estar a la guerra, a la batalla de l'Ebre i el van empresonar i el van emportar a un camp de concentració a Leon.
  2. Per què va passar?
    Perque estava al bandol republicà i els nacionals els van agafar i empresonar
  3. Quines conseqüències va tenir per a la familia? Quines dificultats van haver d’enfrontar?
    Que van passar gana
  4. I pregunta també als avis si durant el franquisme recorden si a casa seva hi havia por a l’hora de parlar de temes polítics? I per què en tenien?
    Si, perqué tenien por de que els veins els poguessin escoltar i denunciar.
  5.  Per acabar, pregunta als pares com recorden que van viure a casa la mort de Franco? Estaven contents? Estaven tristos? I pregunta per que van tenir / viure aquells sentiments?
    La meva mare tenia 20 anys, ella no estava ni contenta ni trista perque com que a casa no es parlava no era concient de la dictadura.
    El meu pare va reaccionar igual ja que no l'interessava la politica i només treballava.

dimarts, 14 de març del 2017

Leonardo Da Vinci

Mi futuro no planeado


Era tan inocente al pensar que mi padre, un notario y mi madre, una simple campesina, seríamos una familia feliz.
No lo fuimos. No porque estaba mal visto el estatus social, sino que mi padre no nos quería, ni a mi madre. Era pequeño pero no ciego.
A mis 11 años mi madre enfermó muy fuerte y por desgracia mi padre, el cual se tuvo que quedar conmigo.
A él no le agradaba mucho pero tampoco me trataba mal.
El creía que yo no entendía la muerte de mi madre ya que no mostraba mis sentimientos, lo que él no sabía es que lloraba todas las noches.
A los 13 entré en una academia muy prestigiosa, pagada y dirigida por mi padre, como no.
Tenía la mejor educación que podía pedir, no obstante, no hice ningún amigo porque todos decían que había crecido en una familia rota y que yo era un error. Por eso nadie me hablaba. Eso no me hizo dejar de tener curiosidad, me empezo apasionar la pintura y retrataba todo lo de mi alrededor, empezando por, una flor insignificante, hasta una persona con todo lujo de detalles. 
Yo tenía una peculiardad, dibujaba a las personas sin facciones ya que no sabía como en realidad se sentían.
A los 18 años me gradue y decidi seguir mi camino, en esa época yo era conocido como un gran pintor, pero no internacionalmente, sino en mi ciudad, por eso a mi padre no le gustó mucho mi decisión de dejar mi camino porque él quería exprimirme, como si fuera una màquina del dinero, es decir, mis obras se estaban haciendo conocidas y habría la posibilidad de conseguirlo, pero me negaba a ser como él.
Eso no quería decir que no dejara de pintar, sino  que él, no se podría aprovechar de mi mérito.
Así que hice un año sabático, lo cual ese año se tornaron 5, y allí habia descubierto muchas cosas. Conocí a una dulce chica que me acompañaba en mis pequeñas aventuras.
La retraté tantas veces y de tantas maneras que ya he perdido la cuenta.
Se podria decir que aun no haber decidido mi infancia y haber tenido momentos turbios, no podría haber podido pedir nada mas para mi futuro.
A los 28 años mi padre falleció de tanto trabajo, pero pudo conocer a su nieto al nacer que al verlo se le dibujo una sonrisa y eso me hizo sonreir.


dilluns, 6 de febrer del 2017

Opinion essay

Opinion essay


Many people think that the bullying its bad and has finish and i agree this that, because the people hurt persons weak, and laugh, everything they do is for jealousy or for the popurality, but nobody deserves be wounded.
The things is that others people support this persons or they do not do anything.

Currently the civlization now its better because so many people have bullying.


If i was a politican, I would put more segurity for the people that receive bullying can have peace and ask for help to segurity more near 

dilluns, 16 de gener del 2017

Writting

Last month i walked the Camino de Santiago with my family. On the firt day we arrived at the hostel in Spain. Finally the day, we went to the sleep at the hostel.

On the second day we climbed the montain and rode the horse, luckly didn't fall in the horse.
We didn't sleep at the hostel if not in a tent because my mum and my dad, they want sleep in the camp and enojeyed the naturaly while was singing songs, obviosly i joined with they.

When we woke up on the third day we pack our things in the backpack family.
Unfortunately the wheter was bad, and my mum say “-hurry up, and running”, then my family and i, run on the tree while was raining.
When the rain stoped, a rainbow come out and returned our home.


dilluns, 5 de desembre del 2016

Dialogue video

Dialogue: At the past office

A: Hello, could I send a parcel?
L: Sure, is the parcel for USA?
A: No, it's for Spain.
L: Ok, anything else?
A: Yes, i'd like to change some dollars into euros?
L: No problem. How much money do you want to change?
A: Two hundred Dollars.
L: That'll be 184 all together, please.
A: Ok
L: Could you sign here for the euros?
A: Could you put the money in an evelope, please?
L: Yes, no problem. Here you are.
A: Thanks a lot.

L: Bye

Dialogue: Complaint

COMPLAINT

A: Hi, can I help you?
L: Yes, yesterday I bought this jacket and today I see this spot, look.
A: I see, Have you got the receipt?
L: Yes, wait a minute
A: Ok
L: Here it is
A: Thanks. Do you want to change it for another one?
L: Yes, I want to change the jacket for the shoes.
A: Fine, what shoes?
L: Adidas superstar, please.
A: Here you are.
L: Thanks very much.

divendres, 25 de novembre del 2016

Secretos

Salinger fue un escritor estadounidense, es conocido por su novela “el guardian entre el centeno”. Misteriosamente Salinger se refugió y apartó del mundo de la fama, por no decir del mundo entero, por algún motivo que desconocemos.
A pesar de todo Salinger nunca a dejado de escribir, llegaron a la conclusión que podria haber escrito 5 novelas más.
Des de que se refugió vimos 3 novelas: Franny y Zooey en el 1961, levantad, carpinteros, la viga del tejado y Seymour: una introducción en el 1963.
En el 2002, su hija Margaret A. Salinger retrata a su padre como una persona egoísta, sin sensibilidad y un machista que hizo sufrir a muchas mujeres y no como el mundo lo conocía.
Algunas fuentes afirmaban que Salinger salía con mujeres de menor edad que el y sin ninguna experiencia sexual.
Salinger empezó una relación con Jean Miller de 14 años de edad cuando el tenia 30, durante 5 años hasta que Jean perdió su virginidad con él y él corto la relacion al dia siguiente.
A Salinger no le gustaba que hablaran de su vida privada se volviera publica que en eso se podia reflejar algunos parecidos como su personajes, Holden Caulfield
Aunque en el 2009 Salinger impide que salga la continuación de la novela y un juez se lo concede.




divendres, 11 de novembre del 2016

Los abuelos que nunca conocí

Mis abuelos


Des de que era pequeña no he tenido abuelos ni abuelas, pero me han contado muchas cosas sobre ellos.
Mi madre siempre me cuenta que su padre estuvo en la cárcel cuando fue joven, ya que el lucho en la guerra contra Franco y perdió.
Mi abuela, en esos tiempos aún era una niña. 
Pasad0 un tiempo, a pesar de la diferencia de edad que se llevaban se casaron.
Eran muy distintos en su personalidad, mi abuela era extrovertida y dulce, mi abuelo serio y no expressaba tanto sus emociones.
Ella, prácticamente trabajó, limpiando casas o sirviendo a personas conn dinero.
A pesar de que mi abuela fuese más joven que mi abuelo, murió antes que él, a los 62 para ser exactos, pero en aquella época era mas normal. Ël tuvo que cuidar a mi madre y su herman, mi tío. Pero, también tenían un gato llamado Willy que era como uno más ya que cuando a mi abuelo le dio un ataque, Willy fue el primero en darse cuenta.

El Born




El Born

El divendres dia 28 d'octubre 4 d'ESO va anar al Born per fer una visita d'aquest entorn històric on només a l'entrar hi podem apreciar les ruïnes.
És un jaciment arqueològic on trobem les restes del barri enderrocat per Felip V, que va ser obert al públic el 11 de setembre del 2013. 
Són unes ruïnes que trobem al subsòl de la ciutat de Barcelona.

Aquesta ciutat va ser destruïda al 1714 per les conseqüències que va tenir per Catalunya i Barcelona.
Al començar, la noia va nombrar la guerra de Successió que vas ser quan hi va haver una disputa, del equip de l'arxiduc Carles que hi tenia suport dels catalans i Felip de Borbó que hi tenia suport de Castella.
També hi va explicar que anteriorment aquest edifici estava fet únicament de de ferro i vidre.
Al entrar-hi a les cases podem veure que hi tenien marques, que eren perquè s'hi ficaven unes barreres per frenar l'aigua de pluja per evitar inundacions i que les instal·lacions no es fessin malt bé.

També hi va explicar que hi havien com uns «casinos» on la gent es jugava diners

Allà havia com una «drogueria» que hi venien de tot, xocolata, menjar i moltes coses més.
Tot aquests descobriments es van poder desenvolupar per, restes, diaris etc..


Vam veure un dibuix que era la vida quotidiana dels privilegiats. El quadre hi representava els privilegiats homes cortejant a les dones i altres bevent xocolata.
Mentres que un menestral estava fent la xocolata.

Finalment la visita vam observar pintes o arracades, que eren restes que els privilegiats es van deixar.

dilluns, 6 de juny del 2016

HUGH HERR


Crec que aquesta tecnologia ajudara molt pel futur com a per persones amb problemes com ell va tindre, es a dir, no nomes per a les cames sinó per mes parts del cos. Podrà ajudar a gent que hi fagi algun esport, com escalada, o gimnasta professionals i no només això, també amb la vida diària. 
Pero el preu no veneficiara a nungu ja que sera força car, pero a mesura del temps hi aniran rebaixant el preu i moltes persones que ho necesiten ho podran comprar.
També la protesis es conectara amb el sistema nervios, per exemple avui en dia les persones amb protesis s'hen van a dormir i es treuen la cama per anar a dormir, pero amb aquest avanç de tecnologia no hi fara falta.

divendres, 27 de maig del 2016

Dialogue

Anna: Hi, can i have a tiket to Candim Town
Lucia: Single or return?
Anna: Return please
Lucia: Ok, that's 5 paunds, please
Anna: Here you are
Lucia: Thanks. Here is your ticket, and your change.
Anna: How many stops is it?
Lucia: Five stops to Candim Town.
Anna: Ok, thanks bye

Lucia: Bye

dijous, 5 de maig del 2016

Las personas que siguen la moda

  • Tema: Las personas que siguen la moda.
  • Tesis: Argumenta que las personas podemos ser muy influidas por lo que llevan los demás.
  • Argumento lógico: Normalmente cuando un chico popular se compra una prenda u otra cosa, entonces hace publicidad del producto, haciendo que se lo compren sus amigos, vecinos y fans, así sucesivamente hasta que esa prenda o cosa se a puesto de moda. Un ejemplo son, los estuches eastpak y los zapatos Addidas, dos cosas que son de marca y muy caras.
  • Contraargumento: No siempre las personas hacen eso, ya que pueden tener problemas de dinero o no les guste sencillamente.
  • argumento emotivo: Algunas personas pueden comprar eso solo porque se sienten inseguras de no encajar y por no sentirse sola.
  • Conclusión: Las personas no tendrian que fijarse solo en la marca sino en ellos mismos.


La mayoría de población adolescente quiere destacar e ir a la moda. No solo pasa en tema de moda, tambien en musica i tecnologia. Las personas deberian de ser ellas mismas y comprarse las cosas porque les gusta, no porque es de marca.
Una persona popular o que marque estilo se compra alguna cosa bonita o original y en unos meses deja de ser original ya que todo el mundo lo lleva. Estamos en una sociedad que lo que importa es encajar y nada mas. Hay un 60% de personas que nos importa la marca, nadie se fija en como es, sino en como viste.
Y el 40% de personas no le importa destacar, no quiere gastar dinero, no les gusta lo que se lleva y confía en encajar siendo el mismo y que le acepten como es. Pero en el fondo nadie quiere estar solo y ser ignorado por la gente, todo el mundo quiere tener personas al rededor que le ayuden y le apoyen pero no siempre se consigue.

Resumiendo, las cosas siempre seran asi y nada va canviar. No es importante estar pensando en lo que esta de moda, sino en lo que a uno le gusta o si te sientes agusto y no solamente fijarte en la marca. 

dimecres, 27 d’abril del 2016

Comentari de la pel·lícula Sufragistes

Sufragistes

La pel·lícula "Sufragistes " es va rodar al 2015 al Regne Unit, dirigida per Sarah Gavron, protagonitzat per Carey Milligan, la protagonista, Meryl Streep, la lider de les sufragistes. La pel·lícula narra la història d'una dona, Maud Watts al segle XX que es explotada a una bugaderia des de petita. Ella hi cobrava un sou menor als homes i s'hi passava tot el dia dintre, mentres que els homes, estaven fora. Per no parlar-hi de que el cap de l'empresa l'assetjava sexualment, i altres noies mes joves. Després de donar-se conte que volia lluitar, s'hi separa del seu marit i ell es queda la custòdia del seu fill. I ella no hi pot fer res, perquè les dones eren inferior als homes, no podien votar, opinar, nomes podien lluitar pel que creien que era just, encara que va ser molt difícil per a elles.
Jo considero que la pel·lícula era molt interesant ja que ens ensenyava com era abans i encara hi passa en altres països.A mi personalment m'ha agradat i he après coses que no hi sabia.