Adaptacio: Blancaneus

Blancaneus

Estava fosc, queia neu del cel i em feien mal les cames, ja no podia mantenir de peu. Sense donar-me conta, estava al terra, m'havia desmaiat, així que vaig decidir quedar-me allà. De mica en mica anava tancant els ulls, però de sobte, vaig veure una llum que es veia de lluny apropant-se.

Vaig obrir els ulls, estava a un llit petit i desconegut, que hi feia allà? Em preguntava ami mateixa, estava al cel?

-Estas desperta?-va dir una persona que no coneixia de res.

-Si-Vaig contestar.

Em va donar un vol de sopa per que el pregues.

-Qui ets? Que a passat?-Vaig preguntar.

-Em dic Hugo, però em diuen rondinaire, l'únic que se es que et vam trobar sola i desmaiada a la neu i has estat 5 dies dormint.-Em va contestar

-Vam?-vaig preguntar com si parles en plural.

-Si, visc amb 6 germans, sinó de qui pensaves que eren els 6 llits del teu voltant.

Vaig observar que si que hi havia 6 llits mes, no m'havia fixat.

-I tu?Que hi feies al bosc per la nit?-va preguntar

Vaig tocar-me el cap com si no recordes res.

-No men recordo-Li vaig dir impactada.

-Descansa i després baixa-nomes va dir això i se'n va anar.

Vaig prendre la sopa tranquil·lament i després vaig baixar. No estaven, suposo que se'n havien anat. Com que la casa estava desordenada i bastant bruta, vaig començar a netejar.

També vaig reparar el menjar a Rondinaire i els 6 germans per agrair-lis que m'hagin cuidat.

Al vespre van tornar els 7 germans, tot bruts. Jo els vaig rebre amb un somriure. Es van asseure tots a taula, semblava que tenia molta gana i que li agradava el que havia preparat. Al quan van acabar, vam començar a conversar.

Rondinaire em va presentar als seus germans.

-Aquest es en Pablo però el diem mocós, no t'acostis molt a ell si no vols agafar un refredat, l'Alex, també el diem el tímid, Juan, anomenat mut, i aquell que esta dormint -senyala a un noi amb la camisa taronja- aquell es Lucas, però com que sempre dorm, es en dormilega.

-Jo soc en Bruno, em pots dir savi-li talla al rondinaire- i el del costat meu.- senyala a un altre noi que porta la camisa marro.-es en Matias però si t'has fixat sempre esta content, així que es en feliç.

-I tu qui ets?-pregunta Matias.

-Jo?-em pregunto ami mateixa-jo qui soc?

-Ja se! Va exclamar en savi, com que et vam trobar a la neu, et direm neus.

-Crec que te amnèsia diu en rondinaire.

-Podríem portar-la al bosc un altre cop a veure si recupera memoris.-diu en savi.

-Bona idea.-Afirma en rondinaire.

Ens dirigim cap el bosc per si la memòria em torna. De sobte, unes imatges em venen al cap, era jo que corria, perquè tenia por de alguna cosa.

-Recordes alguna cosa?-pregunta en rondinaire.

-No.-responc.

Una imatge em ve al cap.

-El castell em limito a dir.

-Que!!!-criden tots de cop.

No entenc res, perquè han cridat de cop

-El castell sens esta prohibit entrar, a sobre hi ha una reina malvada-em contesta rondinaire.

-Hi podem anar, si vols-en diu en savi.

-No!!!-tornen a cridar.

-Jo et puc acompanyar-diu en savi.

-Gracies-contesto.

-Rondinaire, tu em podries acompanyar- diu en savi.

-Jo? Perquè?-contesta com si no volgués anar.

-Tu ets el mes fort de tots nosaltres.

Va costar convèncer però va accedir.

Vam anar al castell com teníem planejat, intentava no fer soroll ni ser un destorb.

Passejant pel castell, vaig veure una porta tancada amb clau. Em va vindre una imatge de la porta, això indicava que darrere la porta hi havien molts records. En savi, va intentar obri la porta amb un clip que portava a la mà i en menys d'un minut la va obrir.

Al entrar, hi havien fotos de un home i una nena petita somrient, no recordava res, seguia mirant mes fotos de la nena i el home, però res, fins que vaig veure l'home amb una dona.

En van vindre al cap, tot, de sobte ho vaig recordar.

-Qui hi ha?-vaig escoltar una veu de home.

Em vaig espantar i vaig corre cap a la sortida, sense donar-me conte vaig deixar la porta oberta.

Rondinaire i en savi venien al rere meu també espantats per la veu del home.

Vam tornar a la caseta on estaven els altres i els vaig explicar el que havia recordat.

Els vaig explicar, que la meva mare va morir quan jo era molt petita i el meu pare es va casar amb una dona que odiava. Passat menys de un mes el meu pare va morir i la meva madrastra va cuidar de mi. Als 16 anys, els que tinc ara, un caçador va intentar-me matar-me, però no va poder així que vaig començar a corre al bosc sense ninguna direcció.

No van dir res, estava tot silenciós menys en mocós, que nomes esternudava.

-No et jutgem.-va dir en rondinaire.- nomes es que odiem a la reialesa.

-Jo ja no hi soc pas, tampoc hi vull ser-vaig dir.

Passat uns dies, vam fer la vida rutinària, fins hi tot els hi vaig acompanyar al treball.

Fins que un dia, una vella senyora, se'n va acostar i em va regalar una poma, que semblava deliciosa i li vaig donar una mossegada. Las meves cames no reaccionaven, ni ninguna part del meu cos. Vaig caure al terra i vaig veure com la vella se'n anava amb un somriure malvat.

Estava al llit, no podia mourem ni obrir els ulls, però si que podia escoltar.

Sentia com estaven preocupats per mi, així que van anar a buscar un príncep, per que em dones un peto. I així ho va fer, però desgraciadament, no va funcionar, el verí segui a les meves venes. De sobte vaig sentir uns altres llavis diferents i llàgrimes que queien a la meva cara. No se perquè ni ho volia saber, les meves mans, les meves cames podien moure, els meus ulls es van obrir i el que vaig veure, no va ser al príncep, sinó en rondinaire amb la cara de llàgrimes i un somriure.